“He après a respectar-me i explicar a l’altre què sento i què necessito…”
Vaig decidir iniciar un procés terapèutic perquè necessitava ordenar i entendre moltes coses, sobretot a mi mateixa i també aprendre a connectar amb les pròpies necessitats i sentiments. Jo havia fet un procés terapèutic fa un temps amb un tipus de teràpia clínica que em va funcionar per les necessitats que tenia en aquell moment. Però ara, vaig decidir iniciar un procés terapèutic amb la Susana, perquè responia plenament al què necessitava en aquest moment, una teràpia gestalt i sistèmica que m’ajudes a entendre’m, valorar-me, connectar amb les emocions i des de l’aquí i l’ara.
Quan vaig començar em sentia totalment perduda i desbordada, tenia un batibull de sentiments i contradiccions. Tenia el sentiment de necessitar recuperar les regnes de la meva vida i ordenar tot el que havia passa’t en els darrers temps. Em van passar moltes coses en un marge de temps molt curt i necessitava poder ordenar tots els sentiments, emocions i recol·locar els fets i les vivències. Necessitava transitar per tots els estats necessaris com per fer net i poder acceptar tot el que havia passa’t i acceptar-me a mi mateixa en plenitud.
La meva vivencia del procés ha sigut genial. Molt dura en molts moments, sobretot perquè en el procés han anat sorgint molts aspectes, molts més dels que d’una forma conscient, volia solucionar en un inici. Poder transitar per tots ells acompanyada per la Susana ha sigut molt gratificant, en tant m’he sentit segura i amb confiança per poder aprofundir i alliberar-me de mecanismes que sense adonar-me tenia instal·lats i que no em feien gents bé.
Ara, un cop finalitzat, sento molta més confiança amb mi mateixa, sobretot confiança en la meva capacitat de poder donar resposta a les meves necessitats i gestionar emocions i conflictes. Detecto molt més rapid què em passa i quins sentiments tinc davant de certes situacions. He après a respectar-me i explicar a l’altre què sento i què necessito ( abans passava per alt el que em passava a mi i posava a l’altre al centre, com l’únic important) També gestionava les emocions de pena, tristesa i frustració des de la ràbia i l’enfado, ara ja no. Ara puc expressar què em passa quan quelcom em fa mal, em molesta, etc. He pogut perdonar-me i he fet el dol de tot el que necessitava fer. Inclòs m’he pogut alliberar de relacions tòxiques que arrossegava des de feia més de 10 anys i això m’ha permès poder observar el present en plenitud i estar molt més serena i connectada amb l’aquí i l’ara.
Actualment em sento molt alliberada i amb molta més confiança amb mi mateixa. A vegades sento com si fos una altre persona, estic molt canviada, en positiu clar! La forma de relacionar-me amb els altres i amb mi mateixa és molt més serena i empàtica. M’alegro molt quan m’adono dels canvis que he fet respecte a la gestió de situacions conflictives o quan apareixen pors i certs fantasmes i tendències negatives.
Tambe he notat que em relaciono amb els altres de forma assertiva. Estic podent construir una relació d’amor de veritat, respectant-me a mi mateixa i respectant l’altre. A la feina també he notat molt canvi, hem valoro molt més, tinc molta més confiança i també noto que els altres em valoren i respecten. Amb la família( pare, mare i germà) em discuteixo menys i aconsegueixo expressar què em passa de forma serena, arribem a acords més ràpid perquè aconsegueixo expressar-me des dels sentiments, des del jo em sento, a mi m’està passant, necessito tal…
Recomano molt fer un procés terapèutic amb la Susana, respecta els temps, t’ajuda i acompanya en aprofundir, es genera un clima de molta confiança i seguretat. Només puc dir GRÀCIES
C.L. (Barcelona) 21 de Novembre de 2017
Reflexions
“Acumulamos emociones incompletas e interrumpidas, como el resentimiento y la preocupación para que estén a tono con nuestra conducta incompleta. Con el tiempo, reunimos una larga fila de situaciones incompletas, frases no pronunciadas, sueños repetitivos y urgencias sin expresar. Como regla empírica, nunca es lo que se hace, aquello que producen neurosis, sino lo que no se hace.”
— Joel LatnerTestimonis
“Tenint en compte la gravetat d’un brot psicòtic, el meu estat era realment difícil de descriure amb paraules”
“Estava molt enfadada amb tothom, sempre i per tot…”
“Las heridas que arrastramos y que a fuerza de convivir con ellas se nos hacen ‘tolerables’ pueden curarse””
“Todo ese duelo mal gestionado me llevó a una gran pérdida, la de mi yo”
“Ara em sento una persona més capaç i tinc moltes il.lusions i projectes de vida”
“Sento moltíssima més seguretat en mi mateixa i consciència de qui sóc”
“No hi ha lloc per les màscares…”
“He aprés a cuidar-me i preservar-me”
“Em sentía amb pors, nervis i força ofuscat”
“Em sentia trista, perduda, insegura, petita…”
“Em sentia enfonsada, sota terra..:”
“…Ara em veig venir”
Et vols subscriu-re?
Només cal omplir el formulari.
Categories