“He aprés a cuidar-me i preservar-me”

Vaig iniciar un procés terapèutic perquè em sentia molt perduda i neguitosa. No sabia com fer-ho per canviar-ho i una amiga em va explicar la seva experiència amb la Susagna.

A l’inici em sentia molt perduda, trista, cansada, desconfiada, poruga i amb una forta ansietat; no em reconeixia a mi mateixa.

Durant el procés, com és evident, patia amb el que em passava i tenia els meus “alts i baixos”, però l’acompanyament de la Susagna, em proporcionava una forta sensació de seguretat i confiança, doncs sessió rere sessió m’anava sentint millor, m’escoltava, m’ajudava a prendre consciència d’allò que em passava i a aprendre, per mi sola, a ordenar i gestionar el meu malestar. En definitiva, un procés dur amb mi mateixa, però amb un acompanyament, tan sòlid com dolç, que m’ha permès evolucionar de forma progressiva, positiva i molt satisfactòriament.

Actualment presento major serenitat i eines per afrontar els meus reptes diaris. Em sento molt més segura de mi mateixa, contenta, tranquil·la amb mi mateixa i amb el meu entorn i amb ganes d’engegar projectes nou. He après a cuidar-me i a preservar-me, a veure les coses de manera més global i oberta, amb més serenitat, i també he aprés a donar-me temps,  a saber parar i a escoltar-me més.

Tot plegat es reflexa en la meva manera de presentar-me davant del món. La manera d’afrontar allò que em passa, sigui esperat o inesperat, la manera de relacionar-me, la manera de veure’m, de mirar-me, d’escoltar-me.

Si sóc sincera, inicialment no presentava especial confiança en la figura del/la psicòleg/a, i alhora em resultava complicat reconèixer que necessitava ajuda i per això, em va costar tant de temps anar-hi (doncs, a dia d’avui, aquest tema segueix estant molt estigmatitzat). Ara penso, que tan de bo hi hagués anat abans. De totes maneres, segueixo opinant que per iniciar un procés terapèutic, primer de tot, un mateix ha de voler fer-ho, que no s’ha de tenir por a demanar ajuda i què està obert a tothom, no cal presentar un diagnòstic. Això sí, també penso que no qualsevol psicòleg/a és vàlid per a un mateix i a vegades, cal trobar-lo.

 

L.C. (Barcelona) Barcelona 20 de desembre de 2016

Bookmark the permalink.