“Estava molt enfadada amb tothom, sempre i per tot…”

“Estava molt enfadada amb tothom, sempre i per tot…”

Feia un o dos anys que estava molt enfadada amb tothom, sempre i per tot. Sentia rabia perque sentia que el meu entorn s’aprofitava de mi. Tot i tots sempre passaven per endevant i jo em quedava al final de tot, sense temps per a mi, sense les activitas que m’agraden,  fent-ho jo tot pels demes. Tenia mals sons en que les meves filles morien i jo no podia fer res… Impotencia…

 

No m’agradava com em sentia, em sentia victima i desgraciada, pensava que no tenia motius per queixar-me i em sentia culpable de fer-ho Pero no estava gents a gust de trobarme poc lliure. Feia un temps que intentava trobar la solucio jo sola pero no ho aconseguia…ioga, exercici, terapies naturals… Una amiga em va recomanar la Susagna i vaig provar.

 

Quan vaig començar el proces em sentia desconfiada, trista, enfadada, vulnerable…. Sola…No volia perdre ni temps ni diners. Tampoc volia que em fessin sentir mes malament del que ja em sentia, ni mes culpable, anava amb molt de compte i estava alerta.

 

Pero vaig veure que podria tenir resultats i no em vaig sentir jutjada, al contrari, vaig començar a pensar que jo no era tant dolenta i que es normal voler i intentar cuidar-se i tenir-se en compte. Anava a les sessions pensant que no sabria de que parlar pero tot fluia i ha anat molt be. He plorat pero tambe he fet les paus amb mi mateixa i de retruc amb el mon amb el que estava tant enfadada.

 

Ara, un cop que ja he acabat, sento que gestiono millor els meus enfados , se veure mes rapidament quan estic fent algo que no vull i se com fer per atendrem millor, se demanar-ho i/o donar-m’ho. No em sento tant culpable quan m’atenc i repecto els meus interessos. No tinc mals sons. No estic tant enfadada i em sento millor. Me estimo mes, i no em sento tant culpable de intentar cuidarme. No tinc malsons…Em sento feliç, en termes generals mes feliç.

 

Estic molt contenta d’haver fet aquest proces de la ma de la susagna. Se que com em trobo ara no sera aixi sempre… Que la vida te canvis, pero em sento forta per treballar-ho, i si no tornare novament a terapia.

Elisabet Sánchez (Barcelona) 12 d'Octubre de 2017

Bookmark the permalink.

Comments are closed