“Em sentia trista, perduda, insegura, petita…”
Sentia que ja no era la persona que havia estat abans. M’havia tancat força en mi mateixa i em sentia trista, perduda, insegura i petita… La gent del meu voltant veia que em passava alguna cosa però no sabien com ajudar-me. Moltes de les situacions que vivia em superaven i no sabia com gestionar-les.
Poc a poc he anat guanyat confiança en mi mateixa i això s’ha vist reflectit en molts aspectes de la meva vida: laboral, familiar, amics… He après a identificar les emocions, escoltar-les i a donar-hi resposta. Sentir que aquestes són importants per mi i que no les haig d’oblidar ni amagar. He après també a expressar les emocions i a comunicar-me i actuar tenint-les en compte. També he aconseguit trobar el lloc dins de la familia que havia perdut i això m’ha donat molta més energia per seguir endavant. Ha estat un procés de coneixement personal que m’ha ajudat a créixer.
Actualment em sento molt bé amb mi mateixa, molt més còmoda amb la gent que m’envolta i molt més segura de dir el que penso i sento. Sento que he après a escoltar-me i a trobar el que necessito per sentir-me a gust en el lloc on estic. També he après a comunicar-me i a dir les coses, fet que em proporciona molta tranquil·litat i pau i un benestar personal que no tenia abans de començar el procés. Em sento més feliç, més a gust amb mi mateixa, més segura, capaç de fer el que em proposi i amb més eines per poder gestionar diverses situacions de la vida.
La meva relació amb la meva família ha millorat força en els últims mesos. He aconseguit trobar el lloc que havia perdut i mantenir una relació amb els meus pares i germana on m’hi sento còmoda i sóc feliç. A més a més, la meva seguretat i la confiança en mi mateixa també fan que no em senti cohibida davant de gent nova. Ara sento que em puc expressar-me amb més llibertat davant dels amics i dir com em sento i el que penso, i saber que això és important per mi i vull compartir-ho amb la resta. Em sento més segura i més a gust a la feina i això m’ajuda a gaudir-la més.
M.V. (Barcelona) Barcelona 20 de Desembre de 2016
Reflexions
“Acumulamos emociones incompletas e interrumpidas, como el resentimiento y la preocupación para que estén a tono con nuestra conducta incompleta. Con el tiempo, reunimos una larga fila de situaciones incompletas, frases no pronunciadas, sueños repetitivos y urgencias sin expresar. Como regla empírica, nunca es lo que se hace, aquello que producen neurosis, sino lo que no se hace.”
— Joel LatnerTestimonis
“Tenint en compte la gravetat d’un brot psicòtic, el meu estat era realment difícil de descriure amb paraules”
“He après a respectar-me i explicar a l’altre què sento i què necessito…”
“Estava molt enfadada amb tothom, sempre i per tot…”
“Las heridas que arrastramos y que a fuerza de convivir con ellas se nos hacen ‘tolerables’ pueden curarse””
“Todo ese duelo mal gestionado me llevó a una gran pérdida, la de mi yo”
“Ara em sento una persona més capaç i tinc moltes il.lusions i projectes de vida”
“Sento moltíssima més seguretat en mi mateixa i consciència de qui sóc”
“No hi ha lloc per les màscares…”
“He aprés a cuidar-me i preservar-me”
“Em sentía amb pors, nervis i força ofuscat”
“Em sentia enfonsada, sota terra..:”
“…Ara em veig venir”
Et vols subscriu-re?
Només cal omplir el formulari.
Categories
Heu d'a href="http://www.anar.cat/blog/wp-login.php?redirect_to=http%3A%2F%2Fwww.anar.cat%2Fblog%2Ftestimonial%2Fem-sentia-trista-perduda-insegura-petita%2F%23respond">entrar per publicar un comentari.