“Em sentia enfonsada, sota terra..:”

“Em sentia enfonsada, sota terra..:”

Portava anys amb depresió, i vaig començar el procés perqué em sentia enfonsada i sota terra.

 

Si hi ha una cosa que tinc molt clara durant tots aquests any de sentir-me trista i sense motiu del perque, és que per més que et digui la gent que no estàs bé, té que ser un mateix que ha de voler ficar-se en tractament. Si vas obligat mai donarà resultat. Per altre cantó també tinc que dir que Seguretat Social no pot fer un seguiment adeqüat i amb la freqüència que es necessita quan un està malament. És a dir, no dubto en tornar al privat si tinc que seguir teràpia, perquè el seguiment té que ser semanal i amb una única persona com a terapeuta.

 

I per últim diré, com experiència personal, cada visita que feia estaba una hora i més de vegades, de ploranera i de la llarga!!!! Però quan estàs tan tocat i t’enfonsés cada cop més i més… hi ha moments que penses, que això no funciona! Però si! És té que seguir amb la teràpia!!!!! Perquè el final és remonta!! Costa dies, setmanes i fins i tot mesos! Jo més d’un cop no veia la sortida del túnel , però vaig aguantar i quan vaig començar escalar la pujada, després va anar ràpid remuntar. Era un cercle, jo veia resultats i això em donava força a seguir la teràpia… (Vaig tardar 1any llarg en remonta) molta paciència i força!!!

 

Ara, despres de tot aquest temps, puc dir que he guanyat en seguretat, autoestima, independència entre altres… i aixo es reflexa en que tinc molta mes energia, ganes de estar amb la família, ganes de fer coses amb la parella, més relaxada, no s’en cau el cabell, puc dormir sense ansietat, etc

 

Barcelona Barcelona 20 de Desembre de 2016