“…Ara em veig venir”

Jo volia iniciar un procés terapéutic, i  una amiga meva que estava fent teràpia amb la Susagna me la va recomanar. Jo confiava amb el seu criteri i vaig contactar de seguida amb ella. Al principi em sentia nerviosa i tenia por,  m’havia imaginat que seria molt dur el procés.

 

Ara, després d’haver finatlitzat el procés, puc dir que el que més noto és que em conec més, “em veig venir”, puc detectar amb més facilitat quins són els mecanismes que estic posant en joc i amb això puc decidir amb més consciència com vull viure les situacions.

 

I encara que en el meu dia a dia, tinc moments de tot, en general em sento més segura que abans de fer la teràpia. També em sento molt satisfeta per haver iniciat i acabat el procés. Feia molt de temps que arrossegava coses que amb ajuda externa he pogut col·locar al seu lloc. I per una altra banda, sento que sóc la mateixa, no és que hagi canviat la meva manera de ser sinó que tinc més recursos personals per entendre’m, per veure els jocs que faig, per preveure conseqüències i sobretot em sento més responsable i conscient de la meva vida.

 

I amb la Susagna, vaig trobar molt d’equilibri entre la confrontació i el suport i això va ser molt important per mi en tot el procés. Això també fa que senti que si en algun moment torno a voler fer teràpia per revisar alguna cosa, sé que si recorro a ella, em trobaré a gust i podré treballar en allò que necessiti.

 

 

S.E. (Barcelona) Barcelona 20 de desembre de 2016

Bookmark the permalink.