Qué és la Teràpia Gestalt?

La Teràpia Gestalt és un dels enfocaments terapèutics més difosos i coneguts dins de la Psicologia Humanista (o tercera força).

Es va originar en la dècada dels 50, de mans de Fritz i Laura Perls. Té influències d’altres corrents, filosofies i autors com la Psicoanàlisi, Teràpia Reichiana, Jung, Psicodrama, Budisme…Actualment, està experimentant un gran auge i creixement, sent abanderada per psicoterapeutes tan destacats com Jorge Bucay i Silvia Salinas entre d’altres.

La Gestalt ens ensenya a enfrontar l’existència partint del que anem vivint en el moment existencial present. Per a arribar a aquest viure en l’aquí i ara utilitzem l’experiència sensorial (“Què sento i com em sento físicament i emocionalment en aquest moment envers que m’està succeint?”), el que condueix a l’adonar-nos o a prendre consciència de quina manera vivim, que ens succeeix, de quina manera ho passem a l’organisme (cos, emocions i pensaments) i finalment a les nostres relacions.

La Teràpia Gestalt, diu Perls, “busca convertir les persones de cartró en persones de veritat” 

L’ésser humà sa, concebut com un tot en interacció amb l’ambient en el qual viu, hauria de ser capaç de satisfer les seves necessitats vitals. La dificultat per a arribar a aquest procés, els bloquejos que experimenta per a viure adonant-se plenament de què és, del que necessita, i com s’ho impedeix per a satisfer-ho, són el marc en el qual apareixen les situacions problemàtiques o en conflicte.

Alguns dels principis de la Teràpia Gestalt són els següents:

  • El terapeuta i el pacient estan al mateix nivell. La relació és d’igual a igual, cap és superior a l’altre, (ningú pot saber més de mi que jo mateix). El terapeuta acompanya, brinda un espai en el qual la persona pot veure’s a si mateixa, responsabilitzar-se de la seva vida i trobar el seu propi camí.
  • Cada persona és individual i única. Es treballa des de la idiosincràsia de la persona, la seva pròpia història vital, personalitat, circumstàncies personals, sense etiquetar dins d’un diagnòstic i uns mètodes estandarditzats. Es considera a l’individu en contínua evolució i canvi i se’l mira a la  no com un malalt, sinó com algú que en aquest moment de la seva vida pateix una dificultat, un entrebanc, una crisi personal…
  • Els símptomes que experimenta la persona són senyals d’alarma de que alguna cosa està passant, per exemple angoixa, ansietat, malsons, dificultats en la relació amb els altres, etc. No es basa en deturar els símptomes, posant “tiretes” que pal·liïn temporalment el problema, sinó que es treballa en profunditat l’arrel per donar una solució definitiva.
  • Es treballa des del que ocorre Aquí i Ara. Treballem amb el que a la persona la preocupa al moment, amb el que li està ocorrent, encara que això pot estar connectat amb experiències passades, temes antics per resoldre o fins i tot amb pors futures.
  • Busca l’expressió genuïna del que li passa al pacient. Que experièncii (senti) el que diu i es connecti amb el més profund i autèntic de si mateix, i no solament parli sobre el que li passa.
  • L’acceptació plena  i profund respecte cap a la persona. Només des d’aquí es pot crear un vincle prou fort perquè es pugui obrir, confiar i afrontar els seus propis buits i temors.
  • Es contempla a l’ésser humà com una totalitat, en la qual cos, ment i emocions estàs lligats íntimament, per la qual cosa la intervenció abasta aquestes tres àrees. Al mateix temps es veu a la persona com una part d’un sistema encara major i al qual pertany: família, cercle social, laboral…
  • Se li dóna prioritat a l’Actitud enfront de la Tècnica. La Teràpia Gestalt més que un conjunt de tècniques (de les quals disposa), es caracteritza per la seva actitud, pel seu compromís, per prioritzar el desenvolupament personal del mateix terapeuta i el coneixement que té de si mateix i de la vida, ja que el terapeuta és la seva principal eina.

La Teràpia Gestalt, diu Perls, “busca convertir les persones de cartró en persones de veritat” i per a Claudio Naranjo les bases d’aquesta autenticitat són: presència, consciència i responsabilitat.

Bookmark the permalink.