Qué és l’ansietat

L’ansietat és bàsicament un mecanisme defensiu que posa en acció un procés natural d’activació fisiològica que fa mobilitzar als éssers humans i altres animals davant de situacions considerades amenaçants o perilloses.

És un mecanisme universal adaptatiu, millora el rendiment i la capacitat d’anticipació i resposta. A l’esmentada resposta se l’anomena també “lluita-fugida”. El propòsit de l’ansietat adaptativa o sana és mobilitzar el nostre organisme, mantenir-lo alerta i disposat per intervenir per protegir-nos en enfront de riscos i amenaces, de manera que no es produeixin o minimitzar les seves conseqüències. L’ansietat, doncs, com a mecanisme adaptatiu, és positiva i funcional, ja que ens empeny a prendre mesures convenients (fugir, atacar, neutralitzar, afrontar, adaptar-se, etc.) segons el cas i la naturalesa del risc o del perill.

Aquest sistema defensiu, necessari per a la vida, esdevé un problema quan la resposta és desadaptativa o insana. És a dir, si l’estímul no representa cap gravetat o no amenaça la nostra vida o integritat psicofísica ens trobem davant una desadaptació que pot arribar a ser patològica.

L’ansietat desadaptativa te associada una emoció de base, la por.

S’anomenen trastorns d’ansietat a un grup d’afeccions que tenen en comú una simptomatologia ansiosa física i psicològica. Però cada trastorn d’ansietat té unes característiques, així com una gènesi particular i un tractament adient. Per això, és molt important determinar quin tipus de trastorn d’ansietat es pateix. Els més habituals són: crisis d’ansietat o atacs de pànic, agorafòbia, fòbia social, trastorn obsessiu-compulsiu, ansietat generalitzada, estrès posttraumàtic, fòbies específiques i ansietat per separació.

Els símptomes l’ansietat son molt variats i depenen, en gran part, de la biologia i característiques psicosocials de la persona. Si bé la relació de símptomes és extensa, l’aparició de tan sols un senyal, tant en l’àmbit físic com psíquic, és amb freqüència prou motiu d’un gran malestar.

Si bé l’ansietat acostuma a aparèixer ben aviat–ansietat infantil–, és habitual prendre’n consciència entrada l’adolescència o l’edat madura. És doncs necessari tenir-ho en compte per intentar minvar els símptomes i resoldre els problemes que generen els trastorns d’ansietat com més aviat millor doncs, de fer-ho així, les possibilitats d’obtenir una millora significativa augmenten considerablement. És fonamental rebre ajut professional per tal d’eliminar el malestar que s’acostuma a produir en tots els àmbits de la vida de la persona afectada.