La vergonya i la necessitat de desaparèixer

La vergonya és una emoció humana, que sorgeix si es dóna una autoavaluació negativa.

En la base de la vergonya es troben el marcat caràcter tribal de l’ésser humà com a espècie, la necessitat de pertànyer a un grup, i al mateix temps la poderosa necessitat d’individuació que experimenta cada persona al llarg del seu desenvolupament, per a reconèixer-se i reafirmar-se com a individu diferent dels altres.

Aquesta diferenciació entre un mateix i els altres es va construint gradualment sota l’efecte d’una doble necessitat i d’una doble pressió: la interna i l’externa, món intern i món extern. Atendre a aquesta doble necessitat propicia el desenvolupament de la consciència humana. La vergonya sorgeix quan ambdues necessitats no són degudament ateses i la persona no acaba de construir degudament el seu món intern, i en conseqüència de reconèixer-lo i de reconèixer-se en ell.

El terapeuta John Bradshaw diu a la vergonya “l’emoció que ens fa saber que som finits”.

Existeix una relació directa entre els processos d’identificació amb els pares i el desenvolupament de creences i sentiments. Els mecanismes vinculats a la vergonya apareixen en aquelles escenes de relació parental en les quals es donen situacions d’humiliació (ridiculitzar, criticar, ignorar, etiquetar, reprimir…). Posteriorment aquestes escenes s’incorporen a altres figures: germans, companys, professors, etc.

Algunes persones amb vergonya arrelada no han tingut l’experiència de parlar sobre les seves necessitats ni compten amb un sentit del llenguatge associat a l’afecte i als processos interns.

Els missatges que resulten humiliants a la infantesa es poden enviar a través de mandats com: “sigues fort, dóna’t pressa, complau, no molestis, no ploris, estigues quiet, no parlis… “Amb la repetició d’escenes com aquesta, anem incorporant material aliè al nostre ésser autèntic, que acceptem inconscientment i amb el qual ens identifiquem. Aquestes identificacions ens aparten de nosaltres mateixos i del sentiment dels nostres límits.

En altres casos, algunes persones amb vergonya arrelada no han tingut l’experiència de parlar sobre les seves necessitats ni compten amb un sentit del llenguatge associat a l’afecte i als processos interns. En algunes famílies, tenir necessitats o expressar emocions pot donar com a resultat que el nen sigui ignorat o ridiculitzat.

Quan hi ha hagut una falta de sintonia, reconeixement o validació de necessitats o sentiments dins del sistema familiar o escolar, pot ser que la persona no disposi de llenguatge relacional amb el qual comunicar els seus afectes i necessitats. Sovint, en tals sistemes familiars i escolars, hi ha una absència de contacte afectiu en el qual l’expressió d’afecte per part d’una persona en la relació, estimuli el corresponent afecte de reciprocitat en l’altra.

En l’àmbit físic, la vergonya té una sèrie de manifestacions, com rubor facial i sensació de calor en el rostre (relacionada amb la vasodilatació en la pell de la cara), confusió mental, una postura descol·locada i el cap baix, vista caiguda o la impossibilitat de sostenir la mirada, acceleració del pols, sensació de buit o de vertigen en l’estómac i en el ventre.

Conductualment, la necessitat de desaparèixer, de fugida, d’amagar-se, de ser invisible. I finalment, en l’àmbit cognitiu existeixen una sèrie de pensaments irracionals que denigren a la persona, i la categoritzen com a inferior al que li envolta. Exemples d’aquests pensaments, poden ser, no sentir-se mereixedora d’alguna cosa, sentir-se, dolenta, menyspreable, inadequada, incompetent, defectuosa, insuficient, desagradable per als altres, no volguda, indigna…

Fonts:

“Psicologia de la emoción” – Varios autores

“Las cuatro emociones básicas” – Marcelo Antoni – Jorge Zentner

“Morirse de vergüenza”  – Boris Cyrulnik

 

Bookmark the permalink.