La culpa i la familia d’origen.

El sentiment de culpa apareix com a conseqüència d’alguna acció que hem o no hem fet i que provoca una sensació de malestar, de vegades molt intens i profund. Podem dir que la culpa te el seu origen dins de l’entorn familiar i social. Comencem a experimentar culpa quan entrem en contradicció amb el nostre sistema de valors.

El nostre sistema de valors, ens ve donat principalment per la nostra família d’origen. Quan la nostra actuació no s’adequa a aquests valors, en la majoria dels casos és quan apareix la culpa.

La culpa no sempre és negativa, ja que podem parlar de culpa apropiada quan aquesta està associada al dany que se li pot fer a altres persones com a resultat del mal ús de la llibertat. Aquesta culpa ens permet aprendre i conseqüentment créixer.

L’altra culpa, en la qual ens centrarem aquí, és la culpa neuròtica, la qual no respon a cap dany intencional ni causa concreta ni reconeixible en primera instància, i sorgeix quan ens culpem a nosaltres per gairebé tot i de forma pràcticament irracional. És el resultat de la resposta de la nostra consciència a un sistema rígid de valors, on per exemple, el deure, la rigidesa, la perfecció, l’exigència, les lleis morals, etc. són heretades, principalment del sistema familiar, i poden venir d’antic. Tot el que hem anat empassant-nos a l’edat infantil sense qüestionar-nos, totes les regles i mandats, de la nostra família d’origen, implícits o explícits, tot el que hem donat per bo sense posar-ho en dubte, el que ens hem empassat sense mastegar, sense plantejar-nos si per a nosaltres és bo, o si ens resulta saludable, ho hem anat incorporant a la nostra forma de relacionar-nos amb el món.

Tot això és el que provoca l’efecte indigestió, i la llarga té les seves conseqüències, ja que sense saber com, o de forma totalment inconscient, apareix el símptoma, que és el resultat del xoc entre les polaritats, entre el que he de fer i el que realment vull fer, la lluita entre el que està bé i el que està malament, el desencontre, la disjuntiva entre el ser lleials als nostres o trair-los, ja que el no admetre conscientment que pot haver-hi un terme mitjà pot ser un inici de dolorosos conflictes personals.

Com es manifesta

Identifiques algun d’aquests símptomes?

Nivell racional: que et dius?

• Autoacusacions: “Jo en tinc la culpa”
• Autojudici: “Sóc mala persona”
• Paralització: “No puc”
• Autoretrets: “És que no aprendré mai”
• Desvalorització: “Sempre ho faig tot malament”
• Auto-càstig: “Em mereixo tot el que m’està passant”
• Submissió: “Jo faig el que tu em diguis”
• Paranoies: “Tothom em mira malament, dec ser culpable…”

Nivell físic

•  Molèsties estomacals
•  Mals d’esquena o de cap
•  Opressió al pit
•  Taquicàrdia
•  Dificultat per respirar

Nivell emocional

• Vergonya
• Neguit
• Nerviosisme
• Ansietat
• Enuig, agressivitat
• Ressentiment
• Por a l’abandonament i al rebuig
• Victimisme
• Tristor

Conseqüències

• La culpa, sense una raó objectiva que la justifiqui, crea un sentiment d’inferioritat, inhabilitant i desautoritzant a la persona a l’hora de mantenir qualsevol tipus de criteri.
• Sentir-se culpable limita fins a extrems que de vegades, poden llindar la patologia
• Qui arrossega un sentiment de culpa, pot aparèixer com a culpable de cara els altres encara que no ho sigui, ja que es creu la seva culpa, la qual cosa pot alimentar un cercle viciós
• L’absència d’una correcta autovaloració, pot arribar a fer sentir la persona mereixedora del que li està passant
• La mentalitat culposa produeix un sentiment d’indignitat molt profund que minva l’autoestima
• No permet aprendre dels errors
• Fa que la persona culpable es relacioni amb els altres a través de la culpa i manipuli l’ambient tal com ella se sent manipulada.
• Provoca que la persona es disculpi contínuament amb excuses en connectar amb la por

QUE podem FER?

• Identificar els mandats familiars per anar diferenciant el que vull per a mi i el que no
• Reconèixer els sentiments de culpa. Analitzar en quines situacions sobrevenen
• Aprendre a diferenciar-me de l’altre: el meu és meu, el teu és teu i no té per què servir-me al mi
• Expressar els sentiments de culpa.
• Buscar ajuda (si cal, amb professionals) del tema pot ajudar a alleujar aquest sentiment