La ferida del pare absent

Moltes dones mostren algunes inquietuds com:

Em va faltar el meu pare en la meva vida. Estava absent.

No vaig saber apropar-me a ell. No vam poder comunicar-nos.

La relació va ser desastrosa o la versió va ser tan increïble que ho busco en les meves parelles.

Totes necessitem un pare i l’absència d’aquest ens deixa algun tipus de ferida. Quan un pare no es present, física o emocionalment,  el temor enfront de la parella és molt freqüent. Apart de que pot existir una auto-desvalorització o una constant desconfiança en els propis sentiments.

Quina es una funció important del pare en la vida de les dones?

Un pare és molt important en la vida de totes les persones. Una figura que hem de reconèixer ha estat molt eclipsada per la mare. El pare genera força, seguretat, confiança, gestió de límits i poder personal. La relació amb el pare és la que determina en la dona quan exitoses o no seran en les seves relacions amb els homes, la qual cosa en gran manera, es traduirá en l’estima que tingui de si mateixa. D’altra banda és fonamental entendre la proposició freudiana que en la vida de la dona, el seu pare és el seu primer amor, en sentit figurat.

Quan un pare no es present, física o emocionalment,  el temor enfront de la parella és molt freqüent.

La filla trasllada la imatge del pare a l’home que estima, si el pare va ser funcional, és probable que la dona se senti inclinada a repetir l’experiència i busqui/trobi un home psicològicament sa. És a dir, si el va ser un home càlid, assabentat de les necessitats tant psicològiques com físiques de la filla (sostre, menjar, salut, escoles, diversions, afecte, respecte del desenvolupament sa de la individualitat de la filla, de la seva necessitat de pertinença al grup familiar, de l’evolució de les seves inclinacions, primer als pares i germans, després als amics, i posteriorment, a la parella que la portarà fora del nucli familiar), llavors aquesta, com és fàcil d’imaginar, voldrà i podrà trobar en un altre home les característiques tan sanes que componen la personalitat del pare i que li reflecteixin sentiments de vida cap als homes. Per desgràcia, encara que això últim succeeix, no és la generalitat.

Quin tipus de pare vas tenir?

L’absent físicament

Un pare físicament absent pot generar filles necessitades de parella i amb una por terrible a l’abandonament. Solen apegar-se asfixiantment i és summament important treballar amb aquestes dones aprendre a deixar anar. En cas contrari qualsevol home que es relacioni amb elles se sentirà asfixiat en poc temps.

És probable que es busquin relacions dependents on mai serà suficient l’amor ni l’atenció de l’altra persona. Per augmentar la ferida es buscaran persones poc compromeses i que tenen el cartell en el front “t’abandonaré”.

L’absent emocionalment

Una relació d’abandonament emocional amb el pare en la primera infància o en la pubertat pot provocar que dones exitoses en diverses àrees, tinguin vides desastroses en relació amb l’amor, parella i tot el concernent a l’emocional. Un pare egocèntric que es dedica a buscar el que necessita, se li dificulta veure les necessitats emocionals dels altres, no té consciència del que la seva esposa i fills necessiten d’ell.

El controlador

Genera dones submises i obedients. Amb por a deixar-se anar i prendre la responsabilitat de la seva vida. Actuen com a nenes petites buscant aprovació i cura. Generalment busquen homes controladors i masclistes. Solen sofrir bastant les seves relacions. Amb aquestes dones cal treballar intensament la seva autoestima i desenvolupament personal.

El violent

Pot generar dones sotmeses i víctimes d’agressions. Solen ser conflictives i poc responsables amb la seva seguretat personal. Aquí és molt important treballar el maneig de límits i la cura personal A més de mostrar noves opcions de relacionar-se.

L’amic complaent

Genera la sensació que és la figura ideal i no permet a la dona seleccionar sanament a la seva parella. Amb ella caldria treballar el tall del llaç energètic i el despreniment. Així podria triar a la seva parella sense falses expectatives. En general l’ideal és saber deixar anar el nostre rol de nenes submises i actuar responsablement com les adultes que ara som i prendre de la figura paterna el que necessitem.

Et sents digna de ser estimada?

Quan es revisa l’autoestima de la dona, és important revisar la de la mare i encara la de l’àvia, perquè no solament s’hereten els trets físics sinó els buits emocionals. Quan una dona tolera infidelitat de l’espòs, el valor de la mare com a dona disminueix i l’autoestima queda molt malmesa i alhora aquesta baixa autoestima és transmet a les filles, que en l’edat adulta busquen relacions tòxiques, i és com si es busqués repetir la història de la mare i buscar al pare, al pare comprensiu, que la cuidi,  o que la satisfaci de manyagues i cures que no li va proporcionar en el seu moment.

Per això és important preguntar-nos, en les nostres relacions de parella com i de quina forma busquem o compensem la mancança del pare.

Fonts:

Edmundo Campusano

Bookmark the permalink.