Benvinguda primavera, benvinguts desgavells emocionals!

Feliç primavera! Ja la tenim aqui de nou!! Pero no tot son flors i violes…

Amb l’arribada de la primavera, igual que la resta d’éssers vius del planeta, les persones experimentem una sèrie de canvis. Els canvis meteorològics són un exemple, ja que influeixen en el “ritme circadià” o més conegut “rellotge biològic”. El rellotge biològic fa referència a moltes de les funcions vitals del nostre organisme dirigides per sistemes complexos, que en el cas de fallar poden produir trastorns com: insomni, estat depressiu, pèrdua de la memòria i cansament, entre altres.

Aquest “rellotge” és un sistema capaç de generar un ordre temporal en les activitats de l’organisme, que normalment funciona amb un cicle de 24 hores, i controla funcions com dormir i despertar-se, descans i activitat, equilibri de fluids, temperatura del cos, rendiment cardíac, consum d’oxigen i secreció de glàndules. Normalment, el “rellotge biològic” necessita a la llum solar per mesurar el temps. Amb la informació que aquesta li proporciona pot controlar aspectes bioquímics, fisiològics, conductuals i neuronals.

D’altra banda, amb l’augment de llum natural durant la primavera, s’estimulen certes àrees del cervell relacionades amb les rutines de la persona: processos del son, vigília, gana, sed, etc. i fa que l’organisme hagi de tornar a readaptar-se després de l’hivern, per la qual cosa l’exposició a la llum solar, a part de proporcionar-nos vitamina D, afecta el nostre sistema hormonal.

La llum de la primavera fa que els nivells de la serotonina, un neurotransmissor del sistema nerviós central que intervé en la regulació dels canvis cerebrals, augmentin i, per tant, l’estat d’ànim tendeixi a augmentar en les persones produint-se inhibició de la ira, l’agressivitat, l’humor i el son… És per això que a nivells baixos de serotonina ens sentirem més apàtics, tristos, enfadats… i, a nivells més alts, ens sentirem més alegres, feliços i eufòrics. No obstant això, els nivells de serotonina no incideixen d’igual manera en totes les persones.

Existeixen persones que veuen afectat el seu estat  emocional durant aquest període i són envaïdes per un sentiment de tristesa i malenconia. Aquests sentiments reben el nom de Trastorn Afectiu Estacional, o Astènia Primaveral,  i al·ludeix als canvis de temporada que hi ha durant l’any. El trastorn s’explica, tal com hem comentat anteriorment, perquè els canvis en la durada i intensitat lluminosa i en l’augment de la temperatura durant la primavera, provocarien alteracions en les emocions de les persones. Durant aquest període es veuen afectats els cicles circadians que regulen els processos hormonals, la fase son-vigília i l’ànim en els éssers humans i animals.

Alguns especialistes asseguren que la persona que pateix Astènia Primaveral es mostra més vulnerable i presenta símptomes depressius com a hostilitat, cansament generalitzat, irritabilitat, labilitat emocional i alteracions del son. També es mostra frustrada, desanimada, avorrida, fatigada, i amb menys autoestima i autoconfiança. Així mateix, experts en l’àmbit de la psicologia comenten que algunes persones amb l’arribada de la primavera són més sensibles i tenen tendència a maximitzar el dolent i minimitzar el bó, tenen un enfocament molt crític del món i una perspectiva de futur negatiu, sense esperança. Sobrevaloren la realitat, tenen una fràgil visió de la vida, ometen somiar, il·lusionar-se o tenir una postura proactiva i positiva.

Un altre factor que influeix en el nostre estat d’ànim són les expectatives que es generen amb l’arribada de la primavera, ja que normalment aquesta època de l’any evoca felicitat i optimisme. Gairebé sempre esperem que aquesta estació de l’any sigui tot alegria, plaer, entusiasme, desenvolupament social i afectiu. El problema apareix quan la realitat no coincideix amb les expectatives i la persona no se sent capaç de respondre a aquestes  realitat i decau el seu ànim.